Al món

Els doctors en quiropràctica, en català sempre utilitzen el terme quiropràctica i no quiropraxia, que sol ser utilitzat erròniament per persones alienes a la professió o per intrusos.

El quiropràctic rep el títol de doctor en quiropràctica després de completar una carrera d’un mínim de sis anys a la universitat.

Aquesta professió va ser fundada el 1895 als EUA i s’imparteix ara en setanta països. Les associacions de quiropràctica nacionals d’aquests països són membres de la Federació Mundial de Quiropràctica (WFC) en relació oficial amb l’Organització Mundial de la Salut.

A causa del seu espectacular creixement, l’any 1997, la professió quiropràctica s’havia convertit ja en la tercera professió sanitària d’atenció primària (doctors) al món occidental, després dels llicenciats en medicina i odontòlegs (1).

La gran diferència d’aquesta professió, enfront de la resta de professions sanitàries, és que la quiropràctica prescindeix, en el seu tractament, de la farmacologia i de la cirurgia, emfatitzant aquesta capacitat d’autocuració de l’organisme.

La quiropràctica està regulada pels governs del Canadà, els EUA, Costa Rica, Mèxic, Panamà, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suècia, Suïssa, el Regne Unit, Austràlia, Hong Kong, Nova Zelanda, Xipre, l’Iran, l’Aràbia Saudita, Nigèria, Sud-àfrica i Zimbabwe. En els més avançats d’aquests països, els serveis quiropràctics estan inclosos en els sistemes nacionals de sanitat pública i privada.

En molts altres països simplement l’han legalitzada i reconeguda sense regulació específica encara, però la llista creix a mesura que els governs actualitzen les seves legislacions sanitàries.

Desgraciadament, a Espanya, la legislació encara està endarrerida i no regula específicament la professió quiropràctica. El Parlament Europeu, el 1997, va adoptar l’Informe Lannoye, en què recomanava i fomentava que els països membres, que encara no ho haguessin fet, actualitzéssin les legislacions i la reguléssin per al bé dels ciutadans.

Als països més avançats, la quiropràctica ja està plenament integrada en la societat, en cooperació amb les altres professions sanitàries, principalment la medicina.

(1) American Health Care Policy and Research, 1997 Report. AHCPR publication No. 98-N002, Dec 1997.

Els comentaris estan tancats.